Walking through darkness

Ja no sé com enfocar aquest blog, perque... malgrat que escrigui el que penso... poca gent ho mira... xo us aprecio molt per animar-me i fer-me sentir apreciada....

Mai us heu sentit com estant entre un gran bosc, rodejada per plantes, arbres, boira, sorolls... i us sentiu sola... atemorida.... ansiosa... esperant a què vingui el primer raig de sol que espanti tota la foscor del vostre voltant?¿ Jo ho espero... perquè.. desprès de com em van les coses... hehe... ja no se ni què fer.. ni què pensar.... Hi ha moments en què em vull submergir més en la foscor... estar dintre d'un clot d'un arbre... pensar... cridar... plorar... Vull ser un més d'aquesta natura.. que per si mateixa... es defen sola... sap com tornar a aixecar-se... mirar al voltant i dir: "Ei... encara estic aquí.... mai m'enfonsareu! malgrat que arrenqueu totes i cada una de les arrels, arbres, arbusts, herba.... sempre estaré aquí... en els records.... en la brisa.... recordant-vos... el què m'heu fet passar... Jo vull ser així de forta.... vull ser com un roure :).... Envoltada de desenganys, soledat i traicions... sé que hi ha gent amb qui estic plenament contenta d'haver-les trobat... va ser quan vaig comenaçar la Universitat.. quan vaig començar a ser jo i canviar ... i gràcies a elles... vaig poder tornar a ser jo mateixa... a reivindicar el què era jo ... a dir les coses que m'amagava dintre ...

Malgrat que siguin pocs els qui estan al meu costat... - tant les de la uni com els altres d'on siguin- hi confio plenament amb ells... i per això.. tots ells són especials.. i espero sempre tenir-los a prop i sempre mantenir una bona amistat...

Merci a tothom qui ha contribuït en fer-me tal i com sóc - a part de jo mateixa que tmb he estat la persona decisiva en convertir-me en el que sóc ara -. Mai us oblidaré. Molts petons i abrassades per tothom!!!